El mètode de la investigació - acció participativa persegueix l'empoderament de les persones per tal que participin en la millora del seu propi benestar i qualitat de vida, transformant les seves condicions socials i comunitàries i promovent canvis socials i en els sistemes de provisió de serveis. La presencia de la ciutadania, dels usuaris i usuàries de serveis, així com beneficiaris, com membres de ple dret en la investigació comporta la seva participació activa en la creació, prestació i millora de serveis socials i, concretament, en els processos de planificació, recollida de dades, interpretació de dades i de resultats, i la seva comunicació i difusió.
Apostem per una investigació – acció participativa per tal que totes les persones implicades (stakeholders) participin activament tant en la millora del servei com de la pràctica professional dels professionals d'aquests serveis. És a dir, per la millora de serveis i professionals que, alhora, vetllen per la millora de la família, en un exercici circular i recursiu de reflexió: ajuda’m a què t’ajudi.
La investigació – acció – participativa busca proveir un rol igualitari als investigadors i participants, fomentar relacions de col·laboració, assegurar la veu dels col·lectius menys escoltats i, sovint, més exclosos que són atesos en els serveis i reforçar i incrementar les fortaleses de les persones i, en concret, de les famílies. La implicació de les famílies i els seus membres, usuaris dels serveis, comporta la seva participació activa en la creació, prestació i millora dels serveis, així com en la recollida i interpretació de les dades i la difusió dels resultats.
La investigació – acció requereix, doncs, perquè sigui efectiva, la implicació de l’entitat, dels seus professionals i serveis, i de les famílies que hi són ateses. Cal no confondre la participació de les famílies i usuaris de serveis en la investigació – acció i en l’avaluació dels serveis. La primera persegueix detectar i fer emergir realitats poc visibles, i millorar l’efectivitat dels serveis adquirint bones pràctiques, mentre que la segona persegueix l’avaluació de la qualitat del servei i l’avaluació de la qualitat percebuda.